Cruma (1957) i Homes i No (1958) són dues obres teatrals de Manuel de Pedrolo que van tenir una acollida notable quan van ser portades a escena. Tot i que van patir l’assetjament de la censura franquista i les dificultats que condicionaven la representació del teatre català d’aquell moment, van ser rebudes com a obres innovadores, que trencaven una dinàmica conservadora i fomentaven la creació d’un públic nou i exigent.Deixant de banda la consideració com a teatre de l’absurd -seguint la petja de Samuel Beckett o d’Eugène Ionesco- o existencialista, l’obra escènica de Manuel de Pedrolo és una exploració de la condició humana, en què són ben presents la idea de llibertat i una actitud de revolta.Estudi preliminar amb propostes de treball i comentaris de text a cura d’Anton Carbonell, professor de llengua catalana i literatura a l’IES Castellar de Castellar del Vallès.